V. PRESENTACIÓ ORAL: EL MITE DELS VAMPIRS

IV. CONCLUSIONS

En la literatura:

1. El gènere dels vampirs té els seus precedents en la literatura gòtica del segle XVIII. La primera novel·la gòtica va ser el Castell d’Otranto (1764) d’Horace Walpole, on ja hi ha els elements gòtics: un castell, una princesa innocent, monjos, successos sobrenaturals...
2. Les novel·les gòtiques van deixar pas a un gòtic influenciat pels corrents del moment, sobretot el Romanticisme. Aquí és on trobem autors tals com Mary Shelley, E. T. A. Hoffman, Edgar Allan Poe, Oscar Wilde i Bram Stoker entre d’altres.
3. Actualment encara trobem escriptors hereus de la tradició gòtica tals com Anne Rice i Stephen King.

En la història:

1. A nivell històric, els vampirs i éssers monstruosos relacionats amb ells es troben presents en les mitologies antigues amb diversos noms i diverses característiques. Així doncs, a l’Edat Antiga trobem els Utuhu i els Maskin a Mesopotàmia, la deessa Srun a Egipte, els làmies a Grècia, etc.
2. A l’Edat Mitjana va haver-hi èpoques en les quals es creia que s’estava produint una expansió dels vampirs. Però en l'actualitat s'ha investigat i s'han fet estudis que demostren que el que va haver-hi va ser una epidèmia d'una infermetat anomenada porfíria, la qual presenta símptomes similars a l'aparença dels vampirs que es curava bevent sang, ja que la malaltia consistia en un problema en la sang. També s'ha relacionat amb la ràbia.

3. El vampir es relaciona amb un ésser demoníac i que, per tant, es considera un enemic de Déu. És per això que han estat perseguits en molts llocs.

En el cinema i la televisió:

1. Arran de l’èxit dels vampirs en la literatura gòtica i romàntica, el gènere dels vampirs ha tingut i segueix tenint molta importància en el cinema i, posteriorment, en les sèries televisives.
2. La primera pel·lícula de vampirs va ser Nosferatu, del 1922. Segueix l’argument de Bram Stoker tot i que canvia alguns detalls perquè no va poder pagar els drets d’autor.
3. A partir d’aquí, quasi totes les pel·lícules del gènere van seguir la història de Bram Stoker i la pel·lícula de Nosferatu.
4.  El gènere ha tingut molt d’èxit: s’han produït més de 700 pel·lícules en èpoques i regions diferents, fet que demostra l’acceptació per part del públic. Tot i la gran quantitat de pel·lícules, directors i actors, cal destacar Nosferatu de F.W. Murnau (1922); els actors Béla Lugosi i Christopher Lee com a Comtes Dràcula més destacats; i Dràcula de Bram Stoker de Francis Ford Coppola, amb Gary Oldman com a protagonista.
5. Molt recentment es va produir un nou boom del gènere amb la saga adolescent de Crepuscle, d’Stephenie Meyer. A partir d’aquest èxit, van tornar a posar-se de moda les sèries de vampirs en televisió, així com els llibres i les pel·lícules d’aquest gènere. 

III. EL VAMPIR EN L'ACTUALITAT. DIVERSES INTERPRETACIONS

Avui en dia la figura del vampir tendeix a aparèixer al cine i a la literatura, però per exemple en els segles XVI, XVII i XVIII parlar de vampirs suposava un tema delicat i seriós que va provocar molts de problemes en aquelles èpoques.

4. LLIBRES

Quan parlem de literatura de vampirs ens hem de centrar en els seus inicis, és a dir, en la literatura gòtica. Les novel·les gòtiques clàssiques estan molt influenciades per corrents emergents com ara el romanticisme. El mot gòtic deriva de “godo” el qual està estretament lligat a tot allò medieval, castells en ruïnes, criptes, fantasmes, boscos tenebrosos, personatges estranys, elements sobrenaturals, etc. Aquesta atracció pel terror gòtic va aparèixer a Anglaterra des de final del segle XVII fins a finals del segle XIX. El renaixement gòtic va ser l'expressió estètica, emocional i filosòfica que va reaccionar contra les normes perfectament ordenades de la il·lustració.

La novel·la gòtica té les següents característiques: els escenaris són tenebrosos, i sobrenaturals, els personatges estan subjectes a passions, angúnies, i moltes vegades en aquestes novel·les trobem pinzellades d'erotisme.  La primera novel·la va ser El castillo de Otranto al 1765, de Horace Walpole.

Els llibres sobre vampirs en l’actualitat els podem dividir en dos grans grups: l’origen dels mites i d’ésser monstruosos i les històries vampíriques plenes d’amor pròpies del públic adolescent.

Portada de la novel·la de Bram Stoker

- Dràcula de Bram Stoker. En aquesta novel·la trobem diferents pinzellades d’aventura, terror, misteri i algunes escenes d’erotisme i sensualitat. Ens mostra l’origen del vampir com un personatge malèvol i violent el qual fuig de la llum, beu sang i dorm en un taüt.  

- Laura Caxton de David Wellington. La protagonista que és agent del FBI ha de lluitar contra uns éssers diabòlics que tenen com a objectiu matar a les persones per a alimentar-se de la seua sang. Són personatges quasi indestructibles.

- Carmilla de Joseph Sheridan Le Fanu. Mostren un vampir dona amb una imatge bella i innocent però a la vegada malèvola la qual mata indistintament als humans per alimentar-se de la seua sang. És el primer llibre que apareix l’estereotip de vampiressa amb un aire sensual però malèvol.

- La Hermandad de la Daga de Negra de JR Ward. Consta de deu llibres on els personatges van trobant el seu vertader amor. Són éssers que s’alimenten de la sang de la persona que més estimen, és a dir, el seu vertader amor. Viuen en una societat exclusivament regida per les seues normes. Es tracta d’una societat burgesa amb deïtats particulars, conviuen amb els humans però en cap moment es mesclen entre ells, cal remarcar que són immortals.

- Oscuros de Christine Feehan. Són una raça concreta de vampirs: els carpatians els quals busquen l’amor perfecte que afeblirà el vampir que porten dins. En aquesta saga trobem vampirs nobles i poderosos que es poden transformar en animals, tenen poder sobre el clima, beuen sang humana però no maten a la víctima i són immortals.

- Marionetas de sangre de Juan Díaz Olmedo. Dos personatges que pateixen una enfermetat incurable. En un principi no són vampirs pròpiament dits però arriba un moment que necessiten la sang per a sobreviure.

- Vampire Academy de Richelle Mead. Són personatges vampírics anomenats Moroi, és a dir, vampirs bons que viuen en societat que tot i alimentar-se de sang humana no maten a les víctimes.

- Medianoche de Claudia Gray. La protagonista ingressa en una acadèmia on tots són vampirs i s’enamora d’un jove, en aquest moment hauran de lluitar pel seu amor impossible. Els integrants de l’acadèmia són vampirs perfectament organitzats que intenten adaptar-se al món natural, és a dir, a la societat que els envolta. També s’alimenten de sang però no són violents.

Portada de la novel·la Crepuscle 
de Stephanie Meyer

- Crepuscle de Stephenie Meyer. Trobem el profund amor que sent Bella Swan, la protagonista, per un jove vampir. Durant tota la novel·la lluitaran perquè el seu amor sigui possible.

Els vampirs que protagonitzen aquesta saga es consideren "vegetarians" ja que, en contra de la seva naturalesa, no s'alimenten de sang humana i la substitueixen per sang d'animals grossos. Però són un col·lectiu reduït per contra de la resta de vampirs, els quals sí que s'alimenten de sang humana. 

El sol no els fa desaparèixer però tenen una pell sensible a la llum que brilla quan hi entra en contacte.

Els vampirs d'aquesta història funcionen per comunitats, més o menys petites. Alhora existeix una aristocràcia vampírica que té molt de poder.

5. PEL·LÍCULES

Les pel·lícules també han sigut molt importants dins del món vampíric. Les pel·lícules més importants de la història del cinema vampíric estan basades en la història de Bram Stoker.  

La primera pel·lícula que es va portar a la pantalla va ser Nosferatu a mans del director alemany F.W.Murnau al 1922. El guió està basat en la ja citada novel·la de Bram Stoker, Dràcula. Ens explica la història d'un empleat immobiliari que ha d'anar a un castell del Carpats per a concretar la venta d'una casa amb el Comte Orlok (Nosferatu), un vampir. Durant l'estada, el vampir intentar mossegar el senyor Hutter fins que ho aconsegueix . Aquest, al final de la trama, juntament amb la seua esposa, aconsegueixen matar al vampir exposant-lo a la llum del sol.

Nosferatu és un dels films més importants de tota la història del cine mut. L'aspecte inquietant del personatge ha estat present en molt d'àmbits fins a convertir-se en una icona popular. Aquesta novel·la va tenir una gran polèmica durant els anys 20 ja que estava basada en l'obra de Stoker però en cap moment se li va demanar cap tipus de dret d'autor. En mig de tota la polèmica, la productora alemanya va haver de destruir totes les seues còpies, fet que va dificultar moltíssim la seua restauració. Està considera la cinquena millor pel·lícula muda de tots els temps.

Dràcula té diferents pel·lícules durant tota la història del cinema. Als anys 30, més concretament a l'any 1931, va sortir a la llum un film dirigit per Tod Browing i protagonitzat per Béla Lugosi. Dràcula és un altra manera de denominar Nosferatu. 

A l'any 1958 trobem un altra versió de la pel·lícula Dràcula protgonitzada per Christopher Lee, Peter Cushing, Michael Gough, Melissa Stribling i Carol Marsh, dirigida per Terece Fisher. Aquest film va ser la primera de les pel·lícules de terror de Hammer, després en va fer moltes més. Ens explica la trama d'un jove expert en vampirs, Harker, que vol acabar amb l'existència de Dràcula. Harker entra al castell del vampir com a treballador de la biblioteca però el que ell realment vol es matar-lo. Allí coneix a una dona vampir que li demana ajuda per a sortir d'allí, ell ho fa però l'ataca. Vol matar a Dràcula però mata la dona vampir.

I l'última adaptació cinematogràfica de Dràcula va ser al 1992 amb el director  Francis Ford Coppola protagonitzada per Gary Oldman i  Keanu Reeves. Aquesta pel·lícula va obtenir 4 nominacions als Oscars i 3 premis. És la pel·lícula que més s'adapta al guió original de Bram Stoker.

Ara farem esmena d'unes quantes pel·lícules més amb la temàtica de vampirs.

• Abierto hasta el amanecer (1996). George Clooney i Tarantino interpreten dos lladres que es refugien de la policia a un bar de la frontera mexicana. A partir de les 12 de la nit els treballadors es converteixen en vampirs. Els protagonistes amb molta intel·ligència i humor aconsegueixen matar als vampirs.
• El baile de los vampiros de Roman Polanski és un divertida pel·lícula on un noi ingenu i atabalat acompanya al seu mestre a Transilvània per a demostrar l'existència dels vampirs. 
• Entrevista con el vampiro (1994) de Neil Jordan. Brad Pitt i Tom Cruise protagonitzen a dos vampirs i ens van explicant poc a poc el seu passat.
• 
  

  La saga de Crepuscle (2008) és una sèrie de pel·lícules dirigides per Catherine Hardwicke i basada en la novel·la de Stephenie Meyer, ja citada abans. Narra la història d'amor de Bella Swan i Eduard Cullen, un jove i atractiu vampir.

6. SÈRIES

Com en tots el àmbits, del gènere de vampirs també s'han fet una gran quantitat de sèries de televisió i moltes d'elles famoses arreu del món.

La Família Monster: es va començar a emetre entre 1964 i 1966, s’inspirava en els clàssics de terror presentava una família de monstres que parodiaven els típics elements que apareixien en altres sèries americanes. La família esta plena de monstres típics de terror que desenvolupen faenes quotidianes com anar a l’escola o relacionar-se amb els veïns, que són humans. D’aquesta família, l’avi era un vampir, de més de 600 anys, similar al famós Comte Dràcula. La seva filla Lili també era una vampiressa i també el fill d’aquesta, és a dir, el net. Aquesta sèrie va ser “la resposta” de la cadena CBS a un altra sèrie: La família Adams.

La sèrie va tenir molt de èxit però va ser censurada per un desacord entre els productors, tot i que als ’90 es va reeditar amb nous actors titulada Los Monsters de Hoy, que situava als protagonistes en aquesta dècada argumentant que els protagonistes havien hivernat durant tot aquest temps a causa d’un dels experiments que solia realitzar l’avi.

Sombras tenebrosas: es va emetre als ’60 i es van arribar a fer dues pel·lícules, sorgida d’un somni del director. Al 1967 es va incloure el personatge del vampir que buscava una cura per a la seva maledicció, però també vampirs, homes llop, bruixes, monstres, zombis i altres sers monstruosos. El tema dels vampirs apareix en el moment en que una noia arriba a la ciutat amb la intenció de destruir a un vampir però acaba enamorant-se d’ell.

The nigth Stalker: sèrie que mescla el vampirisme amb els detectius al 1974-1975, presenta les aventures d’un periodista que investiga temes inexplicables sobre vampirs, sers sobrenaturals i monstres, però l’autoritat impedeix que tot apareixi a la llum.

Forever Knight:al 1989 apareix aquesta sèrie sobre un vampir que treballa com a detectiu en Los Angeles, a més el protagonista busca una solució per a la seva maledicció.

Dràcula: la sèrie: al 1990 als Estats Units es va emetre aquesta sèrie en la que un vampir s’enfrontava a un grup de caçadors.

Kindred: the Embraced: que es va emetre al 1996, tractava sobre les conversions vampíriques inspirades en un joc de rol sobre el mateix. En ella apareixien vampirs de diferents clans que s’enfrontaven entre si, governats per un príncep. Mostra la estructura de la societat vampírica.

Buffy, cazavampiros: es va iniciar al 1997. La protagonista es una caça-vampirs adolescent. Els caça-vampirs són cridats per a lluitar contra els vampirs, els dimonis i altres forces de la foscor. Aquests malvats sers de la foscor s’inspiren en la mitologia clàssica i altres fonts culturals i religioses. Buffy, la protagonista, canviarà la seva vida, sobretot quan apareixerà Ángel, un vampir condemnat a carregar en la seva ànima per tots els pecats realitzats en el passat, del que s’enamora. Aquest fet te un gran risc per a Buffy i els seus, per això el vampir te que abandonar la ciutat.

Al cap d’un temps, Buffy deixarà de caçar vampirs i ensenyarà a les noves generacions a fer-ho. Ja que en cada generació hi ha uns elegits per combatre el mal i per acabar amb els sers malignes, que es rebel·len quan el caça-vampirs anterior mor, ho deixa d’estar en les condicions necessàries.

Ultraviolet:és una sèrie anglesa de 1998 que tracta d’un grup de caçadors de vampirs recolzats pel Vaticà.

Blade: sorgeix a partir d’una pel·lícula al 2006 en la que un personatge, fill d’una dona que va ser mossegada durant l’embaràs per un vampir, es dedica a caçar-los.

The Lair: és una sèrie del 2007 que barreja el tema del vampirisme amb la temàtica gai. La trama es situa en un club homosexual que els vampirs utilitzen per caçar.

Blood Ties: és una sèrie del 2007 inspirada en la saga de novel·les de Tanya Huff. La protagonista és una detectiu que cada cop s’està quedant amb menys vista. Un dia coneix a un vampir que treballa com a escriptor i l'ajudarà a resoldre els seus casos.

Moonlight: és una sèrie romàntica-paranormal produïda al 2007 en la que un investigador que ha sigut convertit en vampir per la seva nòvia i en l’actualitat s’enamora d’una mortal que ha salvat de la mossegada de la vampiressa que el va transformar a ell 55 anys enrere. També mostra les relacions entre altres vampirs.

True Blood: al 2008 es produeix aquesta sèrie basada en les novel·les de Charlaine Harris The Southem Vampire Mysteries. El seu argument es centra en un poble conservador de Louisiana (EEUU) on la gent deu adaptar-se i afrontar els canvis que s’han produït en la seva societat des de que els vampirs han revelat la seva identitat. Aquest canvi afectarà en especial a la protagonista, Sookie, una jove que s’enamorarà d’un vampir que acaba d’arribar a la ciutat.

La sèrie ha tingut molt de èxit des de la seva primera emissió i ha arribat a convertir-se en un fenomen de la cultura pop. De fet, la sexta temporada s’estrenarà al juny d’aquest any. Entre els nombrosos premis trobem un Globus d’Or al 2009 per millor actriu protagonista de sèrie dramàtica per a Anna Paquin (la jove protagonista).

The Vampire Diaries: s’estrena al 2009 una sèrie basada en la saga literària de L.J. Smith amb el mateix nom. La trama gira entorn a la vida d’Elena, la protagonista, una jove noia que s’ha quedat sense pares i que s’enamora de dos germans vampirs. Al llarg del temps se n’adonen que Elena ha de ser sacrificada per a trencar la maledicció de Klaus, el major vampir de la historia, i que ara està darrere seu. Més tard la protagonista ha d’acceptar que deu convertir-se en vampir o morir. Aquesta sèrie també ha tingut molt de èxit i es preveu una quinta temporada per aquest 2013.

Conde Vrolok: sèrie ambientada en la guerra de 1880 a Xile. En ella, un vampir s’enamora d’una jove que acaba de casar-se.

Split: comença a emetre's al 2009. Aquesta sèrie tracta sobre una noia adolescent que arriba a l’escola on el seu director és una persona que en secret forma part d’un clan que intenta limpiar el món dels vampirs. La noia tindrà que elegir entre el seu millor amic humà o el seu nou amor Leo, un vampir.

No soy como tú: s’estrena al 2010 aquesta sèrie espanyola en la que una noia sofreix els símptomes típics dels vampirs. La tanquen, juntament amb altes nois per mantenir-los aïllats i poder controlar la seva necessitat de sang, però el pare d’aquesta no vol perdre la seva filla. 

II. INICIS DE LA HISTÒRIA

2. MITE DE VLAD TEPES L'EMPALADOR

Vladislaus Draculea (Sighisoara,1431- Bucarest, 1476)

Vlad Tepes (pintura a l'oli. Àustria, segle XVI)

Vladislaus Draculea fou el voivoda (títol equivalent a governador) Vlad III de Valàquia (regió del sud de l’actual Romania) entre els anys 1456 i el 1462. Pertanyia a l'Ordre del Dragó. Va ser un gran lluitador en contra de l’expansionisme otomà. Era famós per castigar els seus enemics amb l’empalament, fet pel qual se l’anomenava Vlad l’Empalador (Vlad Tepes en romanès). En un principi era ortodox, i més tard es va convertir al catolicisme.

Romania al segle XVI

Va néixer a la ciutat de Sighisoara (Transilvània) al 1431 i va morir en batalla al 1476 prop de Bucarest.

Va ser ostatge dels invasors otomans fins als disset anys, quan va aconseguir el tron de Valàquia. Va perdre’l durant un temps, i al 1456 el va recuperar en la Batalla de Belgrad. Entre el 1462 i el 1474 va viure a l’exili, i a partir d’aquest any va tornar  a la batalla per a recuperar el càrrec. El mateix any que el va recuperar, va morir lluitant contra els turcs a prop de la ciutat de Bucarest.

La visió negativa sobre la seva figura

La visió negativa sobre ell ens ve donada pels comerciants saxons de la regió ja que Vlad III en va suprimir els privilegis. Llavors fou quan aquests van començar a difondre’n una visió negativa a través d’històries que el presentaven com un monstre. L’imaginaven a taula, envoltat de cadàvers als quals els bevia la sang i els devorava la carn. D’aquesta forma, a l’Europa central en va arribar una imatge exageradament aterradora.

Gravat d'un bosc d'empalats. A l'esquerra hi ha Vlad Tepes a taula (Nüremberg, 1499)

Un exemple d'això és l'obra poètica del joglar alemany Michael Beheim, Von ainem wüthrich der hieß Trakle waida von der Walachei, escrita al 1463. 

La part que sí que és certa és la seva predilecció per una forma de tortura, l’empalament, fet que li va donar el seu sobrenom Tepes (“l’Empalador”). L’utilitzava tant per impartir justícia com per castigar els seus enemics. Segons les llegendes, Vlad feia que els seus homes empalessin o mutilessin conspiradors, lladres, criminals, captaires... Fins i tot es deia que va fer cremar vius tots els pobres de la seva regió per desfer-se d’ells. Els enemics de guerra, majoritàriament els empalava. Aplicava tant aquesta venjança, que es parlava de “boscos” d’empalats que servien per aterrar els soldats adversaris.

Un empalat (Gravat del segle XVI)

Cal dir que el seu comportament no era excepcional en aquella època i, a més, els relats exageraven els seus comportaments de forma molt pejorativa.

Per contra d’aquesta visió de “monstre cruel i despietat” que es de Vlad III a l’Europa Central del s.XV, als relats eslaus se’l mostrava com un justicier i un heroi que defensava els interessos i la independència del seu país. Actualment és considerat un heroi nacional a Romania. 

3. DRÀCULA DE BRAM STOKER 

Bram Stoker va escriure la famosa novel·la Dràcula a l’any 1897. Es diu que l’escriptor va inspirar-se en les converses que va mantenir amb l’hongarès Arminius Vámbéry, qui li va parlar de la figura de Vlad Draculea. Amb aquest llibre, Stoker va marcar l’inici del gènere vampíric en el teatre, el cinema i la televisió.

ARGUMENT

La novel·la està escrita en forma epistolar, és a dir, consisteix en la lectura de documents (la majoria són diaris dels personatges).

Comença quan el jove advocat londinenc Jonathan Harker sap que haurà de viatjar fins el castell del comte Dràcula, als Monts Càrpats de Transilvània, per a tancar una venta amb el comte.

La seva promesa, Wilhermina Murray, passarà l’estiu amb la seva amiga Lucy Westenra i la seva mare vídua a la casa d’estiueg de la família Westenra a Whitby, a la costa de Yorkshire.

Durant el període que Harker passa al castell, observa diverses peculiaritats en el comte Dràcula: no es reflecteix en els miralls, no menja mai en la seva presència i fa vida nocturna. Finalment se n’adona que el comte el té retingut.

Un dia, passejant pel castell, el jove advocat descobreix tres vampiresses que el sedueixen per a xuclar-li la sang, però el comte arriba a temps d’evitar-ho i, a canvi, els dóna un nadó perquè en beguin la sang.

Finalment el comte Dràcula emprèn el seu viatge- primer en un carruatge i, més tard, en barca- cap a la nova casa que ha adquirit a Londres. Per ha fer-ho, ha d’anar dins d’un taüt amb terra de Transilvània, ja que ha de descansar en la terra sagrada de la seva pàtria.

Quan arriba a Anglaterra, la primera persona que ataca és Lucy, l’amiga de Wilhermina, aprofitant que té sonambulisme. Wilhermina n’és testimoni.

Mentrestant, Jonathan aconsegueix escapar-se del castell del comte. Baixant pels murs, cau al riu i és arrastrat per la corrent. El troben unes monges i l’hospitalitzen a Budapest. Una monja de l’hospital escriu a Wilhermina. Ella hi va i es casen allà mateix.

Alhora, Lucy està a Whitby patint uns símptomes estranys: pal·lidesa, debilitat, dos petits forats al coll... S’està convertint en vampiressa. Quan torna a Londres, empitjora més. Avisen el doctor John Seward, director d’un manicomi, qui es posa en contacte amb Abraham Van Helsing, un metge holandès expert en malalties misterioses. Finalment, Lucy mor.

Llavors és quan es converteix en vampiressa i comença a atacar nens petits. El doctor Van Helsing sospita quina és la situació, i ell i els tres homes que havien estat enamorats de Lucy fan guàrdia davant del mausoleu on ha estat sepultada. A mitjanit, veuen com Lucy entra amb un nen. Entre els quatre redueixen la vampiressa amb els utensilis que porten (una hòstia consagrada, una creu d’or, estaques, alls...) i la “maten”: li claven una estaca al cor, la decapiten i li omplen la boca d’all.

Quan Wilhermina i Jonathan tornen a Londres, s’assabenten de la mort del Sr. Hawkins, un gran amic seu, qui els ha deixat la seva casa en herència. Més tard s’assabenten de la mort de Lucy i de la seva mare. Es posen en contacte amb el dr. Van Helsing per explicar-li tot el que sospiten, i esbrinen finalment que Dràcula és un vampir. Llavors decideixen “matar-lo”, i deixen a Wilhermina al manicomi perquè estigui segura.

Mentre busquen el comte per Londres, aquest s’amaga al manicomi aprofitant que hi té un adepte, Renfield. És llavors quan Dràcula li xucla la sang a Wilhermina. Renfield s’enfada amb el seu mestre perquè no ha complert les seves promeses, i el comte el mata per traïció. Mentre està agonitzant, explica tot el que sap a Van Helsing.

Dràcula torna a mossegar Wilhermina i li fa beure de la seva sang, de manera que quedi lligada a ell. Més tard, Dràcula s’enfronta a Jonathan i Van Helsing. No pot derrotar-los i fuig a Transilvània.

Tots el segueixen per a capturar-lo. Per a localitzar-lo, el doctor Van Helsing li practica hipnosi a Wilhermina ja que ja està parcialment sota l’influx del vampir.  Es separen en dos grups. Per la nit, les tres vampiresses s’apareixen a Wilhermina i al doctor intentant que la noia se’ls uneixi, però el doctor aconsegueix fer-les marxar. Quan surt el sol, Van Helsing entra al castell i les mata amb l’estaca.

Es retroben amb la resta del grup al capvespre i, finalment, es topen amb el carruatge de zíngars que porta el comte, i lluiten. Jonathan aconsegueix tallar el coll del comte Dràcula alhora que Morris (un dels tres enamorats de Lucy) li clava l’estaca. Així és com posen fi a la vida del vampir.

RELACIÓ ENTRE EL MITE ORIGINAL I EL MITE CONTEMPORANI

En aquest cas, la comparativa s’estableix entre el mite entorn de la figura de Vladislaus Draculea o Vlad Tepes, i la història del Comte Dràcula de Bram Stoker.

Sobre el nom del personatge, Dràcula deriva directament del nom de Vladislaus Draculea. La paraula dràcula en romanès significa “diable”. La seva sonoritat va agradar a Stoker, que havia anomenat el seu personatge “comte Wampyr” originalment.

Respecte a la imatge del personatge, ens ha arribat un escrit d’un delegat papal a la cort hongaresa que descriu Vlad així:

“No era molt alt, però sí que era corpulent i musculós. La seva aparença era freda i inspirava cert espant. Tenia el nas aguilenc, foses nasals dilatades, un rostre vermellós i prim i unes pestanyes molt llargues que feien ombra a uns grans ulls grisos i ben oberts; les celles negres i espesses li donaven un aspecte amenaçador. Portava bigoti, i els seus pòmuls sobresortints feien que el seu rostre semblés encara més enèrgic. A dalt del cap hi portava un bescoll de toro, del qual en penjava una melena negra sobre la seva ampla esquena.”

En el llibre de Bram Stoker, es descriu el Comte Dràcula de la manera següent:

“Dins vaig veure un home alt, vell, de cara afaitada tot i que amb un gran bigoti blanc i vestit de negre de cap a peus, sense una nota de color en tot ell. [...]

Tenia el rostre aguilenc, amb el pont del seu prim nas molt alt i les aletes arquejades de forma peculiar, el front alt i abombat i el cabell escàs en la templa, tot i que abundant en la resta de cap. Les celles, molt poblades, casi que s’ajuntaven i tenien el pel atapeït [...]. La boca, o la part que se’n veia per sota del gruixut bigoti, era cruel, amb unes dents singularment afilades i blanques. Li sortien per damunt del llavi, el color vermell del qual denotava una vitalitat astoradora en un home de la seva edat. Pel que fa a la resta, tenia les orelles pàl·lides i punxegudes, la barbeta ampla i forta i les galtes fermes però primes. La impressió general que donava era d’una extraordinària pal·lidesa.

Respecte a les seves manes, [...] m’havien semblat blanques i fines, però en observar-les més de prop, vaig poder veure que eren ordinàries, amples, amb uns dits curts i gruixuts. I quelcom molt estrany: tenien pèl als palmells. Les ungles eren llargues, fines i acabades en punta.” 

Respecte al càrrec de poder, Vlad Tepes és el voivoda Vlad III de Valàquia, és a dir, és el governador del principat medieval romanès de Valàquia. En la novel·la d’Stoker, Dràcula té el títol de comte i té el seu castell als monts Carpats de Transilvània, Hongria.

Pel que fa al tema de la sang, les històries entorn de Vlad Tepes l’imaginen a taula, envoltat de cadàvers als quals els bevia la sang i els devorava la carn. És a dir, és una imatge aterradora. La part que sí que és certa és la seva predilecció per a torturar, sobretot amb l’empalament.

En la història d’Stoker, el comte Dràcula no devora la carn però, com a vampir, necessita beure la sang de persones. Aquest és el tret central en els mites de vampirs. L’altre fet que es pot relacionar és l’empalament. Tot i que el comte no empala ningú, la forma de matar els vampirs és clavant-los una estaca al cor, fet que pot recordar una mica l’empalament. 

SOCIETAT QUE ENS MOSTRA EL MITE CONTEMPORANI

EL LLIBRE. PERSONATGES I SOCIETAT

Dràcula de Bram Stoker ens mostra la societat britànica durant l’Època Victoriana. Els personatges que apareixen són els següents:

• El Comte Dràcula és el protagonista de la novel·la. És un vampir que vol comprar una casa a Anglaterra .

• Jonathan Harker és un jove advocat al qual envien a Transilvània (una terra llunyana) per a tancar un negoci amb el Comte Dràcula. Està promès amb Wilhermina.
• Wilhermina Murray és una jove que està promesa amb Jonathan. Ambdós pertanyen a la classe mitjana.
• Lucy Westenra és amiga d’infància de Wilhermina. Pertany a una família acomodada i es mou en un ambient benestant. Té molts pretendents.

• Abraham van Helsing  és un doctor neerlandès expert en malalties estranyes. El seu alumne John Seward és qui el crida perquè no sap curar Lucy.

Els tres pretendents de Lucy, que participen en la captura i mort del Comte Dràcula: Quincey Morris, John Seward i Arthur Holmwood.

• Quincey Morris és un jove milionari de Texes. Mor en la lluita final que tenen amb el Comte Dràcula.
• Dr. John Seward és administrador d’un hospital psiquiàtric, on destaca el seu pacient Renfield.
• Lord Arthur Holmwood és el pretendent que finalment es compromet amb Lucy. És qui ha de clavar-li l’estaca a la seva difunta promesa, que s’ha convertit en vampiressa.

• Renfield és un reclús de l’hospital psiquiàtric dirigit pel Dr. Seward. Té deliris que li fan menjar éssers vius amb l’esperança d’obtenir la seva força vital per a ell mateix. Està sota la influència del Comte Dràcula, a qui considera amo i mestre.  És el mateix vampir qui el mata finalment.

En aquest context, queden definits els papers de l’home i de la dona: l’àmbit de l’home és tant el públic com el privat mentre que les dones estan exclusivament en l’àmbit privat, sotmeses, dedicades a la casa i la família. L’home és el que treballa fora de casa.

Les professions de Jonathan Harker i John Seward (advocat, doctor) pertanyen a la classe mitjana elevada; en el cas de Lucy i el seu promès, gaudeixen d’una situació econòmica acomodada – fins i tot, Arthur té el títol de Lord.

És una societat puritana i moralista. El fet de l’aparició del vampir i les vampiresses reflecteix la part animal i carnal que la moral del moment rebutja.

A nivell tecnològic, apareixen tres tipus de transport: el carruatge de cavalls, el tren, i el vaixell. És el segle en el qual es desenvolupa la xarxa ferroviària a Anglaterra alhora que s’industrialitza.  

L’ÈPOCA VICTORIANA

La Reina Victòria en el 50è aniversari del seu ascens al tron reial

L’Època Victoriana comprèn els 64 anys de regnat de Victòria I (1837-1901), el més extens  dels monarques britànics. Durant aquest període, els canvis culturals, polítics, econòmics, industrials i científics van ser de gran magnitud.

• Al principi del seu regnat, Anglaterra era essencialment agrària i rural. Al final d’aquest, el país estava altament industrialitzat i connectat per una xarxa ferroviària que seguia expandint-se. A més, a mig segle XIX, per primer cop la població urbana va superar la població rural en nombre.
• Durant les primeres dècades del seu regnat, es van produir diverses epidèmies. Les més greus van ser les de tifus i còlera. A més, hi va haver problemes en la producció i la distribució d’aliments bàsics, que van comportar  col·lapses econòmics.  Alhora es van produir disturbis socials.
• En ciències, es van produir els descobriments de Charles Lyell i Charles Darwin, que van posar en qüestió segles de ciència, història, religió i filosofia.
• Es van produir canvis socials molt significatius pel que fa als drets de la dona. Tot i que no tenien dret al sufragi, van guanyar el dret a la propietat després del matrimoni, el dret a divorciar-se i el dret a poder lluitar per la custòdia dels seus fills en separar-se dels seus marits.

LA MORAL

Era una societat on hi dominava la moral i la disciplina, amb rígids prejudicis. Es destacaven els valors de l’estalvi, el treball, la moral, la fe i el descans dominical.

Els homes manaven tant en l’àmbit públic com el privat, mentre que les dones es devien als llocs privats, amb un estatus de sotmetiment i de la cura dels fills i la casa.

La repulsió social cap al vici, evidentment, es manifesta en el sexe, relacionat amb les passions baixes i el seu caràcter animal provinent de la car. Per això la castedat era una virtut.

La doble moral pròpia de l’època victoriana es manifesta en el món subterrani de l’adulteri i la prostitució. Així doncs, el món nocturn de Londres presentava molts bordells, sales d’espectacles i sales de jocs. Els carrers i bars de Londres propers a llocs d’oci masculí presentaven un alt nombre de prostitutes.

Dins d’aquest tema, hi destaca la irrupció de Jack l’Esbudellador el a l’estiu de l’any 1888, que va assassinar un alt nombre de prostitutes.

LA SOCIETAT

Consisteix en una societat de classes on es distingeix la classe alta, amb la noblesa i els grans aristòcrates, la classe mitjana, on hi ha la burgesia anglesa, i la gran majoria de la població. La industrialització va fer que les classes mitjana i baixa es diversifiquessin.

Dins de la burgesia hi trobem l’alta burgesia (els homes de negocis i finances, banquers, etc., hereus de fortunes familiars).

Entre la resta de la població hi ha la classe mitjana comú i la classe mitjana alta, on hi ha petits botiguers i empresaris, metges, advocats i comerciants.

En la classe baixa hi ha treballadors domèstics, obrers, etc.