II. INICIS DE LA HISTÒRIA

2. MITE DE VLAD TEPES L'EMPALADOR

Vladislaus Draculea (Sighisoara,1431- Bucarest, 1476)

Vlad Tepes (pintura a l'oli. Àustria, segle XVI)

Vladislaus Draculea fou el voivoda (títol equivalent a governador) Vlad III de Valàquia (regió del sud de l’actual Romania) entre els anys 1456 i el 1462. Pertanyia a l'Ordre del Dragó. Va ser un gran lluitador en contra de l’expansionisme otomà. Era famós per castigar els seus enemics amb l’empalament, fet pel qual se l’anomenava Vlad l’Empalador (Vlad Tepes en romanès). En un principi era ortodox, i més tard es va convertir al catolicisme.

Romania al segle XVI

Va néixer a la ciutat de Sighisoara (Transilvània) al 1431 i va morir en batalla al 1476 prop de Bucarest.

Va ser ostatge dels invasors otomans fins als disset anys, quan va aconseguir el tron de Valàquia. Va perdre’l durant un temps, i al 1456 el va recuperar en la Batalla de Belgrad. Entre el 1462 i el 1474 va viure a l’exili, i a partir d’aquest any va tornar  a la batalla per a recuperar el càrrec. El mateix any que el va recuperar, va morir lluitant contra els turcs a prop de la ciutat de Bucarest.

La visió negativa sobre la seva figura

La visió negativa sobre ell ens ve donada pels comerciants saxons de la regió ja que Vlad III en va suprimir els privilegis. Llavors fou quan aquests van començar a difondre’n una visió negativa a través d’històries que el presentaven com un monstre. L’imaginaven a taula, envoltat de cadàvers als quals els bevia la sang i els devorava la carn. D’aquesta forma, a l’Europa central en va arribar una imatge exageradament aterradora.

Gravat d'un bosc d'empalats. A l'esquerra hi ha Vlad Tepes a taula (Nüremberg, 1499)

Un exemple d'això és l'obra poètica del joglar alemany Michael Beheim, Von ainem wüthrich der hieß Trakle waida von der Walachei, escrita al 1463. 

La part que sí que és certa és la seva predilecció per una forma de tortura, l’empalament, fet que li va donar el seu sobrenom Tepes (“l’Empalador”). L’utilitzava tant per impartir justícia com per castigar els seus enemics. Segons les llegendes, Vlad feia que els seus homes empalessin o mutilessin conspiradors, lladres, criminals, captaires... Fins i tot es deia que va fer cremar vius tots els pobres de la seva regió per desfer-se d’ells. Els enemics de guerra, majoritàriament els empalava. Aplicava tant aquesta venjança, que es parlava de “boscos” d’empalats que servien per aterrar els soldats adversaris.

Un empalat (Gravat del segle XVI)

Cal dir que el seu comportament no era excepcional en aquella època i, a més, els relats exageraven els seus comportaments de forma molt pejorativa.

Per contra d’aquesta visió de “monstre cruel i despietat” que es de Vlad III a l’Europa Central del s.XV, als relats eslaus se’l mostrava com un justicier i un heroi que defensava els interessos i la independència del seu país. Actualment és considerat un heroi nacional a Romania. 

3. DRÀCULA DE BRAM STOKER 

Bram Stoker va escriure la famosa novel·la Dràcula a l’any 1897. Es diu que l’escriptor va inspirar-se en les converses que va mantenir amb l’hongarès Arminius Vámbéry, qui li va parlar de la figura de Vlad Draculea. Amb aquest llibre, Stoker va marcar l’inici del gènere vampíric en el teatre, el cinema i la televisió.

ARGUMENT

La novel·la està escrita en forma epistolar, és a dir, consisteix en la lectura de documents (la majoria són diaris dels personatges).

Comença quan el jove advocat londinenc Jonathan Harker sap que haurà de viatjar fins el castell del comte Dràcula, als Monts Càrpats de Transilvània, per a tancar una venta amb el comte.

La seva promesa, Wilhermina Murray, passarà l’estiu amb la seva amiga Lucy Westenra i la seva mare vídua a la casa d’estiueg de la família Westenra a Whitby, a la costa de Yorkshire.

Durant el període que Harker passa al castell, observa diverses peculiaritats en el comte Dràcula: no es reflecteix en els miralls, no menja mai en la seva presència i fa vida nocturna. Finalment se n’adona que el comte el té retingut.

Un dia, passejant pel castell, el jove advocat descobreix tres vampiresses que el sedueixen per a xuclar-li la sang, però el comte arriba a temps d’evitar-ho i, a canvi, els dóna un nadó perquè en beguin la sang.

Finalment el comte Dràcula emprèn el seu viatge- primer en un carruatge i, més tard, en barca- cap a la nova casa que ha adquirit a Londres. Per ha fer-ho, ha d’anar dins d’un taüt amb terra de Transilvània, ja que ha de descansar en la terra sagrada de la seva pàtria.

Quan arriba a Anglaterra, la primera persona que ataca és Lucy, l’amiga de Wilhermina, aprofitant que té sonambulisme. Wilhermina n’és testimoni.

Mentrestant, Jonathan aconsegueix escapar-se del castell del comte. Baixant pels murs, cau al riu i és arrastrat per la corrent. El troben unes monges i l’hospitalitzen a Budapest. Una monja de l’hospital escriu a Wilhermina. Ella hi va i es casen allà mateix.

Alhora, Lucy està a Whitby patint uns símptomes estranys: pal·lidesa, debilitat, dos petits forats al coll... S’està convertint en vampiressa. Quan torna a Londres, empitjora més. Avisen el doctor John Seward, director d’un manicomi, qui es posa en contacte amb Abraham Van Helsing, un metge holandès expert en malalties misterioses. Finalment, Lucy mor.

Llavors és quan es converteix en vampiressa i comença a atacar nens petits. El doctor Van Helsing sospita quina és la situació, i ell i els tres homes que havien estat enamorats de Lucy fan guàrdia davant del mausoleu on ha estat sepultada. A mitjanit, veuen com Lucy entra amb un nen. Entre els quatre redueixen la vampiressa amb els utensilis que porten (una hòstia consagrada, una creu d’or, estaques, alls...) i la “maten”: li claven una estaca al cor, la decapiten i li omplen la boca d’all.

Quan Wilhermina i Jonathan tornen a Londres, s’assabenten de la mort del Sr. Hawkins, un gran amic seu, qui els ha deixat la seva casa en herència. Més tard s’assabenten de la mort de Lucy i de la seva mare. Es posen en contacte amb el dr. Van Helsing per explicar-li tot el que sospiten, i esbrinen finalment que Dràcula és un vampir. Llavors decideixen “matar-lo”, i deixen a Wilhermina al manicomi perquè estigui segura.

Mentre busquen el comte per Londres, aquest s’amaga al manicomi aprofitant que hi té un adepte, Renfield. És llavors quan Dràcula li xucla la sang a Wilhermina. Renfield s’enfada amb el seu mestre perquè no ha complert les seves promeses, i el comte el mata per traïció. Mentre està agonitzant, explica tot el que sap a Van Helsing.

Dràcula torna a mossegar Wilhermina i li fa beure de la seva sang, de manera que quedi lligada a ell. Més tard, Dràcula s’enfronta a Jonathan i Van Helsing. No pot derrotar-los i fuig a Transilvània.

Tots el segueixen per a capturar-lo. Per a localitzar-lo, el doctor Van Helsing li practica hipnosi a Wilhermina ja que ja està parcialment sota l’influx del vampir.  Es separen en dos grups. Per la nit, les tres vampiresses s’apareixen a Wilhermina i al doctor intentant que la noia se’ls uneixi, però el doctor aconsegueix fer-les marxar. Quan surt el sol, Van Helsing entra al castell i les mata amb l’estaca.

Es retroben amb la resta del grup al capvespre i, finalment, es topen amb el carruatge de zíngars que porta el comte, i lluiten. Jonathan aconsegueix tallar el coll del comte Dràcula alhora que Morris (un dels tres enamorats de Lucy) li clava l’estaca. Així és com posen fi a la vida del vampir.

RELACIÓ ENTRE EL MITE ORIGINAL I EL MITE CONTEMPORANI

En aquest cas, la comparativa s’estableix entre el mite entorn de la figura de Vladislaus Draculea o Vlad Tepes, i la història del Comte Dràcula de Bram Stoker.

Sobre el nom del personatge, Dràcula deriva directament del nom de Vladislaus Draculea. La paraula dràcula en romanès significa “diable”. La seva sonoritat va agradar a Stoker, que havia anomenat el seu personatge “comte Wampyr” originalment.

Respecte a la imatge del personatge, ens ha arribat un escrit d’un delegat papal a la cort hongaresa que descriu Vlad així:

“No era molt alt, però sí que era corpulent i musculós. La seva aparença era freda i inspirava cert espant. Tenia el nas aguilenc, foses nasals dilatades, un rostre vermellós i prim i unes pestanyes molt llargues que feien ombra a uns grans ulls grisos i ben oberts; les celles negres i espesses li donaven un aspecte amenaçador. Portava bigoti, i els seus pòmuls sobresortints feien que el seu rostre semblés encara més enèrgic. A dalt del cap hi portava un bescoll de toro, del qual en penjava una melena negra sobre la seva ampla esquena.”

En el llibre de Bram Stoker, es descriu el Comte Dràcula de la manera següent:

“Dins vaig veure un home alt, vell, de cara afaitada tot i que amb un gran bigoti blanc i vestit de negre de cap a peus, sense una nota de color en tot ell. [...]

Tenia el rostre aguilenc, amb el pont del seu prim nas molt alt i les aletes arquejades de forma peculiar, el front alt i abombat i el cabell escàs en la templa, tot i que abundant en la resta de cap. Les celles, molt poblades, casi que s’ajuntaven i tenien el pel atapeït [...]. La boca, o la part que se’n veia per sota del gruixut bigoti, era cruel, amb unes dents singularment afilades i blanques. Li sortien per damunt del llavi, el color vermell del qual denotava una vitalitat astoradora en un home de la seva edat. Pel que fa a la resta, tenia les orelles pàl·lides i punxegudes, la barbeta ampla i forta i les galtes fermes però primes. La impressió general que donava era d’una extraordinària pal·lidesa.

Respecte a les seves manes, [...] m’havien semblat blanques i fines, però en observar-les més de prop, vaig poder veure que eren ordinàries, amples, amb uns dits curts i gruixuts. I quelcom molt estrany: tenien pèl als palmells. Les ungles eren llargues, fines i acabades en punta.” 

Respecte al càrrec de poder, Vlad Tepes és el voivoda Vlad III de Valàquia, és a dir, és el governador del principat medieval romanès de Valàquia. En la novel·la d’Stoker, Dràcula té el títol de comte i té el seu castell als monts Carpats de Transilvània, Hongria.

Pel que fa al tema de la sang, les històries entorn de Vlad Tepes l’imaginen a taula, envoltat de cadàvers als quals els bevia la sang i els devorava la carn. És a dir, és una imatge aterradora. La part que sí que és certa és la seva predilecció per a torturar, sobretot amb l’empalament.

En la història d’Stoker, el comte Dràcula no devora la carn però, com a vampir, necessita beure la sang de persones. Aquest és el tret central en els mites de vampirs. L’altre fet que es pot relacionar és l’empalament. Tot i que el comte no empala ningú, la forma de matar els vampirs és clavant-los una estaca al cor, fet que pot recordar una mica l’empalament. 

SOCIETAT QUE ENS MOSTRA EL MITE CONTEMPORANI

EL LLIBRE. PERSONATGES I SOCIETAT

Dràcula de Bram Stoker ens mostra la societat britànica durant l’Època Victoriana. Els personatges que apareixen són els següents:

• El Comte Dràcula és el protagonista de la novel·la. És un vampir que vol comprar una casa a Anglaterra .

• Jonathan Harker és un jove advocat al qual envien a Transilvània (una terra llunyana) per a tancar un negoci amb el Comte Dràcula. Està promès amb Wilhermina.
• Wilhermina Murray és una jove que està promesa amb Jonathan. Ambdós pertanyen a la classe mitjana.
• Lucy Westenra és amiga d’infància de Wilhermina. Pertany a una família acomodada i es mou en un ambient benestant. Té molts pretendents.

• Abraham van Helsing  és un doctor neerlandès expert en malalties estranyes. El seu alumne John Seward és qui el crida perquè no sap curar Lucy.

Els tres pretendents de Lucy, que participen en la captura i mort del Comte Dràcula: Quincey Morris, John Seward i Arthur Holmwood.

• Quincey Morris és un jove milionari de Texes. Mor en la lluita final que tenen amb el Comte Dràcula.
• Dr. John Seward és administrador d’un hospital psiquiàtric, on destaca el seu pacient Renfield.
• Lord Arthur Holmwood és el pretendent que finalment es compromet amb Lucy. És qui ha de clavar-li l’estaca a la seva difunta promesa, que s’ha convertit en vampiressa.

• Renfield és un reclús de l’hospital psiquiàtric dirigit pel Dr. Seward. Té deliris que li fan menjar éssers vius amb l’esperança d’obtenir la seva força vital per a ell mateix. Està sota la influència del Comte Dràcula, a qui considera amo i mestre.  És el mateix vampir qui el mata finalment.

En aquest context, queden definits els papers de l’home i de la dona: l’àmbit de l’home és tant el públic com el privat mentre que les dones estan exclusivament en l’àmbit privat, sotmeses, dedicades a la casa i la família. L’home és el que treballa fora de casa.

Les professions de Jonathan Harker i John Seward (advocat, doctor) pertanyen a la classe mitjana elevada; en el cas de Lucy i el seu promès, gaudeixen d’una situació econòmica acomodada – fins i tot, Arthur té el títol de Lord.

És una societat puritana i moralista. El fet de l’aparició del vampir i les vampiresses reflecteix la part animal i carnal que la moral del moment rebutja.

A nivell tecnològic, apareixen tres tipus de transport: el carruatge de cavalls, el tren, i el vaixell. És el segle en el qual es desenvolupa la xarxa ferroviària a Anglaterra alhora que s’industrialitza.  

L’ÈPOCA VICTORIANA

La Reina Victòria en el 50è aniversari del seu ascens al tron reial

L’Època Victoriana comprèn els 64 anys de regnat de Victòria I (1837-1901), el més extens  dels monarques britànics. Durant aquest període, els canvis culturals, polítics, econòmics, industrials i científics van ser de gran magnitud.

• Al principi del seu regnat, Anglaterra era essencialment agrària i rural. Al final d’aquest, el país estava altament industrialitzat i connectat per una xarxa ferroviària que seguia expandint-se. A més, a mig segle XIX, per primer cop la població urbana va superar la població rural en nombre.
• Durant les primeres dècades del seu regnat, es van produir diverses epidèmies. Les més greus van ser les de tifus i còlera. A més, hi va haver problemes en la producció i la distribució d’aliments bàsics, que van comportar  col·lapses econòmics.  Alhora es van produir disturbis socials.
• En ciències, es van produir els descobriments de Charles Lyell i Charles Darwin, que van posar en qüestió segles de ciència, història, religió i filosofia.
• Es van produir canvis socials molt significatius pel que fa als drets de la dona. Tot i que no tenien dret al sufragi, van guanyar el dret a la propietat després del matrimoni, el dret a divorciar-se i el dret a poder lluitar per la custòdia dels seus fills en separar-se dels seus marits.

LA MORAL

Era una societat on hi dominava la moral i la disciplina, amb rígids prejudicis. Es destacaven els valors de l’estalvi, el treball, la moral, la fe i el descans dominical.

Els homes manaven tant en l’àmbit públic com el privat, mentre que les dones es devien als llocs privats, amb un estatus de sotmetiment i de la cura dels fills i la casa.

La repulsió social cap al vici, evidentment, es manifesta en el sexe, relacionat amb les passions baixes i el seu caràcter animal provinent de la car. Per això la castedat era una virtut.

La doble moral pròpia de l’època victoriana es manifesta en el món subterrani de l’adulteri i la prostitució. Així doncs, el món nocturn de Londres presentava molts bordells, sales d’espectacles i sales de jocs. Els carrers i bars de Londres propers a llocs d’oci masculí presentaven un alt nombre de prostitutes.

Dins d’aquest tema, hi destaca la irrupció de Jack l’Esbudellador el a l’estiu de l’any 1888, que va assassinar un alt nombre de prostitutes.

LA SOCIETAT

Consisteix en una societat de classes on es distingeix la classe alta, amb la noblesa i els grans aristòcrates, la classe mitjana, on hi ha la burgesia anglesa, i la gran majoria de la població. La industrialització va fer que les classes mitjana i baixa es diversifiquessin.

Dins de la burgesia hi trobem l’alta burgesia (els homes de negocis i finances, banquers, etc., hereus de fortunes familiars).

Entre la resta de la població hi ha la classe mitjana comú i la classe mitjana alta, on hi ha petits botiguers i empresaris, metges, advocats i comerciants.

En la classe baixa hi ha treballadors domèstics, obrers, etc.