I. LA VISIÓ GENERAL SOBRE EL VAMPIR

1. VAMPIRS. CARACTERÍSTIQUES GENERALS/ HABITUALS QUE PRESENTEN

Al llarg de tota la història i  arreu de tot el món han existit mites sobre els vampirs. Un vampir és un personatge mitològic, un ser que sobrevius gràcies a la sang humana. Moltes vegades té la capacitat de transformar-se en altres formes, la més habitual, un ratpenat. Sempre portaven una capa perquè estaven relacionats amb l’aristocràcia, a més, vivien en castells.

La història més famosa és la del romanès Vlad Tepes, o més conegut com Dràcula (que significa fill del drac o del dimoni), sorgit al Renaixement. Aquest era un noble sanguinari que vivia a Transsilvània. Més tard, aquesta creença s’expandeix, i la Inquisició els tractarà de monstres demoníacs. Ja en el Romanticisme, els artistes, sobretot els escriptors, admiren aquests éssers. Aquesta admiració augmentarà durant el s.XX.

Però el mite ha existit durant tota la història de la humanitat. A Mesopotàmia la població demanava ajuda als déus per a que acabaren amb els Utuhu i els Maskin, uns sers similars als vampirs, culpables de transmetre infermetats i pestes pel poble. A Egipte existia una deessa anomenada Srun que tenia aspecte de llop i unes dents afilades i grans que s’alimentava de víctimes humanes.  En l’antiga Xina per exemple, també es considerava que es convertien en vampirs aquells que havien comès crims en vida, per a evitar-ho, quan algú moria es tallaven a trossets i se’ls cremava. Però el seu origen es deu a dos teories.

 La primera companya d’Adam, la primera vampiressa: Lilith. Segons la literatura hebrea aquesta va ser la primera dona d’Adam i era molt bonica i lliure. Adam i ella mai van trobar la pau junts perquè ella el rebutjava. Es considerava igual que el seu home i reivindicava a Déu que els tractés com a iguals. Com que no li van fer cas, va abandonar el Paradís i es va refugiar en una cova. Va ser anomenada Mare dels Dimonis, ja que aquests eren els seus amants. Adam volia que tornés amb ell i uns àngels van anar a buscar-la i li van dir que si no tornava matarien a centenars dels seus fills cada dia. Ella considerava que això no era pitjor que tornar al Paradís sota les ordres d’Adam, però descarregaria tota la seva ira sobre la humanitat.

Lilith va ser també la mare dels vampirs perquè després de tenir relacions amb un home el matava i s’alimentava de la seva sang.

Un altra teoria senyala a Caín de l’Antic Testament com el vampir original. Quan Caín va matar al seu germà Abel va ser desterrat i condemnat. Com els vampirs, tenia por del sol i sentia la necessitat de sang. Durant el seu exili es va trobar amb Lilith, que li va ensenyar que es faria més poderós i fort si s’alimentava de sang. 

Com podem comprovar, els vampirs són considerats sers mitològics per alguns i reals per a altres que creuen que estan presents des de l’antiguitat, però tot i ser tan antics tenen una estructura social. La societat vampírica està perfectament estructurada. Existeixen diferents clans liderats per un príncep que s'encarrega de mantenir l'ordre dels formants del clan. Per sobre del príncep trobem al Consell, format pels vampirs més antics i per tant, més poderosos que tenen la funció de mantenir la pau entre els diferents clans. Considerant a Caín el primer vampir, s'intueix que han pogut passar unes 13 generacions. 

Finalment, hi ha estudis que afirmen que els veritables vampirs eren aquelles persones que sofrien una infermetat anomenada porfíria, la qual degenerava el cos. Aquestes persones tenien un problema amb l’assimilació de vitamines que els impedia que es posaren al sol, tampoc podien menjar alls i altres aliments, i els metges d’aquells temps els recomanaven beure sang per ajudar el seu estat dèbil. També està associat amb la infermetat de la ràbia.

EL VAMPIRISME, UNA MALALTIA DE LA SANG?

El nom de vampir prové d'espècies de ratpenats americans que s'alimenten de la sang. Alhora, s'aplica al mite del vampir humà, com el famós Comte Dràcula. 

Tot i que no és gens probable que l'ésser fantàstic del vampir humà hagi existit mai, existeix una malaltia, la porfíria, que presenta uns símptomes que podrien haver alimentat la imaginació popular sobre els éssers sobrenaturals.

Aquesta malaltia està causada per una disfunció en la síntesi de l'hemoglobina. Això provoca una sèrie de símptomes:

• La pell es torna molt sensible al Sol
• Anèmia
• Pilositat
• Alguns teixits es degraden, fet que provoca l'escurçament dels llavis i afinament de les orelles.

Aquests símptomes, propis també de l'ésser mitològic, expliquen també dues necessitats dels malalts de porfíria:

• Necessitat de sang
• Aversió als alls ja que tenen alquidisulfur, un compost que destrueix molècules com l'hemoglobina. 

Es sap que les històries de vampirs van coincidir amb una epidèmia de ràbia, una malaltia contagiosa que provoca agressivitat i hidrofòbia. Això podria donar explicació a que els vampirs defugin l'aigua, ja estigui beneïda ja no ho estigui, i també explicaria per què es creia que el vampirisme es transmetia amb mossegades. 

ELS VAMPIRS I LA RÀBIA

Com els vampirs, la ràbia es transmet mitjançant mossegades. Els símptomes en persones són similar també al comportament dels vampirs: són agressius, tenen apetit sexual, insomni, i es tornen més sensibles a determinades olors o altres estímuls. A més, durant el segle XVIII Europa va sofrir una epidèmia de ràbia, moment que coincideix en l’aparició de nombroses històries sobre vampirs, sobretot a la zona d’Hongria.

ACTUALITAT

Avui en dia existeix gent que encara creu en els vampirs, inclús es volen convertir en un d’ells seguint una sèrie de normes com pot ser, per exemple, beure sang, dormir amb els braços creuats, etc. Hi ha llibres, webs i clubs on s'introdueix als fanàtics d'aquestes creences.
Les llegendes estan vives des de la cultura clàssica amb les làmies. I en la ficció, tant en la literatura com en les pel·lícules, dibuixaven monstres sanguinaris de caràcter marginal. Alguns dels vampirs més famosos actualment són: el ja esmentat Dràcula, Edward Cullen, Armand, Carmilla, Angel, etc.

CARACTERÍSTIQUES

Els vampirs tenen una sèrie de característiques:

• Viuen eternament
• No es reflecteixen en miralls ni tenen ombra
• Tenen por de la creu cristiana i odien els alls
• Dormen en taüts
• El seu poder creix amb els anys
• No poden veure la llum del Sol
• Mosseguen a altra gent per a convertir-los en un dels seus ja que no poden tenir fills
• Tenen un gran apetit sexual
• Força sobrenatural
• En quant a la forma física presenten un cos llarg i prim i una pell pàl·lida. 

CREENCES

• Monstre demoníac: hi ha gent que relaciona als vampirs amb el dimoni, ja que com hem dit tenen un origen Bíblic. Els vampirs simbolitzen la desobediència a Déu, són el contrari de Déu i descarreguen la seva ràbia cap a la humanitat  creada per aquest. Lilith es va escapar del paradís perquè no volia seguir les normes que el Senyor li havia posat.
• Sers marginals: es relaciona als vampirs amb sers marginals ja que viuen sols i es relacionen amb poca gent.
• Malalts: en alguns cassos es consideren malalts, com ja hem esmentat, per la seva similitud amb algunes infermetats com pot ser la ràbia o la porfíria.
• Sanguinaris: en diferents èpoques s’ha relacionat a aquests sers amb persones sanguinàries que descarreguen la seva ira assassinant gen;, la necessitat de sang significa en aquest cas la obsessió per matar.
• Morts vivents: els vampirs són morts que s’han deixat una feina pendent en vida, per tant no estan morts però tampoc estan vius. 

COM CONVERTIR-SE EN VAMPIR?

En el conjunt de les creences populars es poden distingir unes formes bàsiques, de vegades complementàries entre sí. Segons aquestes creences, perquè un ser humà es convertís en vampir hi havia diverses causes:

• Per  la mossegada d'un altre vampir (la més comú)
• Per predisposició des del naixement
• Per mort prematura o violenta
• Per incompliment de rituals religiosos o funeraris
• Per accions criminals

COM IDENTIFICAR UN VAMPIR I PROTEGIR-SE'N?

Es pot detectar a un vampir mitjançant uns signes. Després de morir, el seu cos no es descompon, i tot i el seu aspecte pàl·lid pareix un ser saludable. Un altra característica és que dormen en on hi haja  taüts, tenen dues dents afilades per mossegar millor. Com ja hem dit tenen molta força i presenten un rostre pàl·lid ja que la llum del Sol els molesta. També tenen una mirada més salvatge, com la d’un depredador. Els vampirs solen tenir mal alè, el cor no els batega perquè estan morts i no necessiten menjar perquè s’alimenten de sang. 

La forma més efectiva de protegir-se d'ells és no apropar-se ja que tot i la seva aparença sempre tenen necessitat de sang. Però les formes més comuns per protegir-se'n d'ells és amb alls, ja que la seva olor li produeix fastig. També amb un crucifix, els vampirs que en la seva vida han sigut cristians tindran por d'aquest símbol. Un altra forma és col·locar-se en un lloc on hi haja llum solar perquè a ells els molesta. 

Kit anti-vampirs del segle XIX amb eines per a caçar vampirs, dibuixos anatòmics, un crani, una daga, una pistola, ullals extrets, flascons amb sang, un crucifix i una estaca de fusta.

COM MOR UN VAMPIR?

Se li ha de clavar una estaca de fusta al mig del cor - però això només el deixarà “bloquejat” durant una estona, no és suficient. Perquè realment mori se l'ha de cremar després o ficar-lo al sol durant uns dies. Un altra forma d'acabar amb el vampir és decapitant-lo mentre dorm i a continuació cremar-lo, també hi ha qui diu que es pot matar un vampir disparant-li una bala de plata pura, però en molts casos  aquest mètode no és acceptat.

A més a més hi ha creences en les quals perquè l'ànima del vampir sigui aniquilada totalment es necessita una sèrie de rituals funeraris.