BLOC DE LITERATURA I SOCIETAT: d’abril 2013

diumenge, 21 d’abril del 2013

CONCLUSIONS

La ciutat de Valls és una població molt activa a nivell literari. Té dues empreses editorials: Cossetània i Editorial Nadal, diverses societats i centres culturals tals com l'Institut d'Estudis Vallencs, el Centre de Lectura de Valls i la Societat Narcís Oller, la qual organitza la ruta literària Narcís Oller; a part de la Biblioteca Popular de Valls, té biblioteques d'entitats privades; premis literaris tals com el Premi Decàlia de Poesia...

Actualment hi ha molts escriptors en exercici, en aquesta ciutat. Alguns exemples en són Margarida Aritzeta, Lluís Figuerola, Biel Guasch,  Claustre de Bofarull, Joan Guasch , Sílvia Güell , Miquel Jassans,  Cèlia Marcos, Joan-Josep Miracle,  Agnès Padró, Josep M. Pallàs, Roger Roig , Núria Ventura ...

D’escriptors del passat destacats, n’hi ha Narcís Oller, Pere Català i Pic, Carles Cardó i Sanjoan, Pere Mialet, Ferran Casas i Indalici Castells, entre d’altres.

La figura de Narcís Oller va destacar molt dins del panorama literari català, per tant, té molta importància dins del camp literari vallenc.

Avui en dia és una icona de la literatura en aquesta ciutat. Aquest fet es pot comprovar en el fet que hagin batejat llocs tals com un carrer o un institut amb el seu nom, i també en la creació de la Societat Literària Narcís Oller que, entre d’altres coses, organitza la ruta literària Narcís Oller.

Oller era un buròcrata que havia crescut en una família benestant. Aquest ambient va influir en la seva afició literària li va permetre desenvolupar una carrera com a escriptor paral·lelament al seu ofici d'advocat.

El seu cosí Josep Yxart va ser una figura decisiva en la trajectòria professional d'Oller. El va marcar en la seva decisió d'escriure en català i el va guiar en el corrent europeu del realisme.

La seva importància a nivell literari va consistir en ser el primer autor català que va introduir en la seva obra els corrents literaris europeus contemporanis a ell. Malgrat això, la seva novel·la realista no seguia estrictament la metodologia científica-objectiva d'Émile Zola (observació i experimentació; retratar la realitat sense mostrar-hi una opinió al respecte) sinó que el seu mètode consistia en observació, sentiment i imaginació, fet que l'apropava més als seus personatges alhora que l'apartava d'aquesta objectivitat total del realisme pur i dur.

6. LA FIGURA DE L’INTEL·LECTUAL MODERN

Un intel·lectual és aquell que intervé directament en la societat. Perquè això es pugui produir, cal una autonomia del camp literari respecte al poder. Per a intervenir en la vida pública, l’escriptor ha de ser reconegut com a una autoritat tant en el camp com en tot el conjunt de la societat.

A continuació, es presenten alguns exemples del reconeixement de la importància d’Oller per part de la societat catalana.

A Valls, la seva ciutat natal, Oller va formar part del jurat en el Primer Certamen Literari, a l’any 1881. Al 1931, just un any després de morir, el seu retrat es va penjar a la Galeria de Vallencs Il·lustres per les Festes Decennals. Més recentment, a l’any 2007 nasqué la Societat Narcís Oller, que entre d’altres activitats, duu a terme la Ruta Literària Narcís Oller. Altres exemples són l’institut o el carrer que porten el seu nom.

IES Narcís Oller a Valls

Penjada del retrat de Narcís Oller a la galeria de vallencs il·lustres

A Barcelona, la ciutat on va residir, quatre anys després de la seva mort es va inaugurar l’estàtua A Narcís Oller. També existeix una plaça que porta el seu nom.

Estàtua de Narcís Oller a Barcelona

dissabte, 20 d’abril del 2013

5. CAPITAL ECONÒMIC I CAPITAL SIMBÒLIC

Els escriptors poden disposar de certs recursos segons el seu origen. Hi ha qui té un patrimoni familiar, això li proporciona recursos econòmics i contactes socials. D’altra banda, qui prové d’un sector popular disposa d’un capital limitat per la feina a la qual es dedica i d’uns contactes socials segons el seu lloc de treball.

En el cas de Narcís Oller, la seva família materna era una de les més importants de Valls. Aquest ambient benestant li proporcionà una cultura literària i uns estudis universitaris.

A meitats del segle XIX es donà la convivència de tres tipus d’art: l’art burgès, l’art social i l’art per art.

L'art burgès és aquell que ha nascut a les classes altes, que no ha hagut de passar etapes difícils perquè al trobar-se en una societat benestant ho ha tingut tot a l'abast. Aquest art reflecteix la subjectivitat de l'artista, sense mostrar el conflicte social que pot haver-hi o la lluita entre classes. L'art burgès proporciona beneficis materials o simbòlics, com pot ser l'accés a una acadèmia, millor posició en el camp, etc. Es reunien als salons.

L'art social, en canvi, és el que reflecteix la societat tal i com és, és un tipus d'art més realista. Aquest sol reflectir més la lluita entre classes i el sofriment de la majoria de la població. Vol tenir una funció política i social. Dins d'aquest grup podem trobar escriptors, periodistes, estudiants, pintors, etc. que s'oposen a l'ambient refinat dels salons burgesos, i la majoria no tenia ni influència ni capital. Es reunien en llocs bohemis, com els cafès.

Aquests dos tipus d'art no eren una professió a temps complet, mentre que l'art per art buscava ser-ho. Aquest busca fer-se un lloc, els artistes han de treballar a jornada completa, dedicats a l'art exclusivament i sense atendre a les peticions o exigències de la política o del pensament de la resta. Rebutja la vida burgesa però també està en contra de l'art útil, de l'art social.

L'art burgès és el que té el poder, l'art social és el compromès amb la societat i l'art per l'art es manté al marge de tot això.

Narcís Oller pertanyia a una família benestant de Valls i va estudiar dret a Barcelona, per tant no va tenir problemes. L'escriptor defenia la seua vida com la d'un senzill buròcrata. Era un home moderat i lliberal, dins de la burgesia. Llegia, entre d'altres, a Émile Zola que el va portar cap a una novel·la realista i naturalista.

Podem situar a Narcís Oller en l'art social, ja que les seves novel·les i també els petits relats tractaven de la societat real, els problemes que tenien. Criticava el model social de l'època, tot i que ell provenia d'una família burgesa.

4. MERCAT DE BÉNS CULTURALS

Per a que hi hagi un mercat de béns culturals hi ha d'haver una oferta i una demanda d'algun tipus de productes culturals (obres literàries, obres d'art, etc).

Aquest mercat consta de dos grups de persones vitals per a que funcione: els productors, en aquest cas serien els artistes, poetes, escriptors, etc; i els compradors o públic en general, ja que tota obra artística ha de tenir un públic per a jutjar-la.

El mercat de béns culturals genera una sèrie de capitals com ara el capital econòmic, el patrimoni que genera aquest tipus de camp artístic; el capital social, el renom que genera el nom de l'artista en la societat i de vegades té la capacitat de fer-lo canviar d'estatus social i per últim el capital simbòlic, és a dir, l'artista no aconsegueix capital econòmic però si influències, privilegis o títols.

No podem relacionar directament Narcís Oller amb cap mercat de béns culturals en concret, però sí que sabem que va estar en contacte en diferents escriptors de diferents indrets de la Península. Va mantenir una gran amistat amb els escriptors espanyols Galdós i Clarín, les quals van permetre que Oller augmentés el seu prestigi i li va donar renom. Aquests escriptors sí que estaven immersos dins de mercats de béns culturals i això, alguns cops, va ajudar de manera econòmica a l’escriptor vallenc.

divendres, 19 d’abril del 2013

3. CAMP LITERARI

Dins de cada ciutat existeix un camp artístic on hi ha tots els seus artistes. En aquest cas, ens centrem només en escriptors i poetes; per tant, estem parlant del camp literari. Cada escriptor pretén modificar d’alguna forma la seva posició dins del camp literari a través de les seves obres. Primerament, el poden fer entrar; quan ja hi està, li poden permetre ascendir-hi, ser famós, tenir influència dins del camp... Però si no ho aconsegueix mai tindrà un paper important en la societat tant dins com fora del camp.

El camp artístic o literari d’una ciutat no apareix de cop, es forma lentament al llarg dels anys i a través de les obres que van aportant-hi els seus artistes. La posició de cadascú a dins del camp depèn de molts factors: l’aportació que hi ha fet, la seva fama, les influències de la seva família, etc.

El camp artístic és un petit món contingut dins de la societat i que té un funcionament propi, unes regles pròpies establertes per les figures influents dins d'aquest.

Cada camp literari està format per diverses activitats, no només escriure, sinó que també publicar, crear empreses editorials, exercir la crítica, crear cercles de lectura o d’opinió, crear institucions literàries com acadèmies, crear premis literaris, rutes literàries... És a dir, un camp literari està format per tota aquella sèrie de fets que fan que la literatura tingui vida dins d’una ciutat.

El camp literari de Valls en l’actualitat està conformat per diversos aspectes. D’escriptors en exercici, en trobem bastants: Margarida Aritzeta, Gabriel Guasch, Lluís Figuerola, Claustre de Bofarull, Joan Guasch, entre altres. Trobem l’Institut d’Estudis Vallencs i el Centre de lectura de Valls com a centres culturals on es promou la literatura. D’empreses editorials, en trobem dues: Cossetània i Editorial Nadal. Hi ha la Biblioteca Popular de Valls, a part de les biblioteques d’entitats privades. Existeix la societat Narcís Oller que, entre altres gestions, organitza una ruta literària.

Narcís Oller va formar part del camp literari català, i més en concret del barceloní. Aquest li va permetre posar-se en contacte amb les obres europees més innovadores de l'època i gràcies a açò es va vincular cada cop més amb la institució dels Jocs Florals (un dels focus de producció de la literatura catalana).

Tots aquests exemples ens demostren què és el camp literari de Valls i que en aquesta població hi ha bastant activitat literària.

Per a entrar en un camp literari o artístic en general, no es demana cap títol professional, sinó que l’escriptor ha de ser reconegut per la resta de membres a través dels seus mèrits. En el cas de Narcís Oller, ell treballà com a buròcrata tota la seva vida alhora que, gràcies a la influència del seu tiet i del seu cosí, va tenir una afició literària que el va portar a escriure i a tenir una carrera literària. Va ser reconegut no només pels seus contemporanis catalans- en vida, va formar part de jurats en certàmens literaris, només un any després de la seva mort, el seu retrat va ser penjat a la Galeria de Vallencs Il·lustres-, sinó que la seva obra també va ser difosa a l’estranger, per exemple Zola va escriure el pròleg en la traducció al francès del seu llibre La Papallona.

Els artistes lluiten per donar-se a conèixer, per adquirir influència, perquè les seves obres siguin reconegudes, per a marcar modes... També busquen aconseguir una remuneració pel seu treball. D’altra banda, també volen opinar sobre qui és bo o no per a entrar al camp, tenir un paper important.

El camp literari es consolida com a estructura autònoma en el moment que hi ha un mercat de béns culturals.

2. REALISME, NATURALISME I COSTUMISME

LA NOVEL·LA REALISTA

A la primera meitat del segle XIX, es produí a Europa un fet històric i social que marcà un abans i un després: l’ascens social i econòmic de la burgesia en detriment de l’aristocràcia. Ja que aquesta classe burgesa era la principal consumidora d’art i de literatura, els escriptors contemporanis van començar a escriure per a ells. Aquesta classe volia una literatura on es veiés reflectida la societat del moment, i la novel·la es convertí en el gènere idoni per a fer-ho.

Així fou com aparegué la novel·la realista, que busca retratar la realitat de l’època i mostrar els canvis històrics i socials del moment, però sense deixar de ser objectiva en cap moment: no es busca opinar, sinó retratar. Per a poder dur-ho a terme, s’han de deixar de banda l’idealisme, el sentimentalisme i l’emoció romàntics.

Com passa amb molts corrents artístics, la novel·la realista va arribar tard a Catalunya ja que els fenòmens que la marquen- la Revolució Industrial i l’ascensió burgesa- també foren tardans en relació a altres països d’Europa. Josep Yxart, Narcís Oller i Joan Sardà es varen encarregar de fer arribar aquest corrent al nostre país.

D’altra banda, l’única tradició novel·lística amb la que es comptava aquí era el costumisme.

EL COSTUMISME

El costumisme és considerat l’origen de la novel·la realista a Catalunya. Per contra del Romanticisme, aquest corrent converteix la realitat en matèria literària. Es pretenia reproduir aspectes de la vida que l’avenç provocat per la industrialització estaven fent desaparèixer. Tot i això, es diferencia del Realisme perquè no fa una descripció objectiva de la realitat, sinó que es descriu una realitat tipificada, amb un punt de vista nostàlgic i amb una finalitat moralitzadora.

Tot i que els autors catalans van intentar passar del costumisme al realisme, no arriben al realisme dels autors europeus per diverses raons: a Catalunya no existia una base literària prou forta per a assolir-ho i l’única tradició literària amb la que comptaven era el costumisme, d’altra banda, molts d’aquests autors no eren professionals de l’escriptura i s’hi dedicaven com a activitat de lleure.

EL NATURALISME CATALÀ

Émile Zola

El Naturalisme també és introduït a Catalunya per Josep Yxart i Joan Sardà sota la intenció d’europeïtzar i modernitzar la literatura catalana. Tot i això, el naturalisme català no accepta tots els aspectes ideològics del moviment: mai s’arribà a acceptar la visió determinista del món ja que es creu que la voluntat de l’home té algun paper, d’altra banda, tampoc es va acceptar totalment aquesta visió científica en la literatura que defensava Zola. Per tant, aquest naturalisme no va gaire més enllà que el Realisme anterior. S’introdueixen més els elements estètics del moviment que no pas la seva ideologia en sí.

NARCÍS OLLER EN LA NOVEL·LA REALISTA

Fou el seu cosí Josep Yxart qui li va permetre estar en contacte amb els corrents literaris europeus del seu temps. Tal com he comentat en l’apartat anterior “El naturalisme català”, Oller mai va acceptar l’aplicació del mètode científic, fet que no li feia tenir aquesta impassibilitat davant de la realitat.

Per ell, la novel·la no era observació i experimentació, sinó observació, sentiment i imaginació, per tant, la seva distància amb els personatges i els fets que narrava era més curta que en el cas dels naturalistes. El mateix Zola li criticà en el pròleg de La Papallona que s’emocionés davant dels seus personatges.

La importància de Narcís Oller en la literatura catalana rau en que s’ha considerat el primer autor català que introdueix els corrents literaris europeus de la seva època.

1. VIDA I OBRA DE NARCÍS OLLER I MORAGAS

Narcís Oller i Moragas va néixer a Valls a l’any 1846. Orfe de pare als dos anys, ell i la seva mare varen ser acollits per la família materna, una de les més importants de Valls. En aquest ambient benestant, Oller fou educat pel seu oncle, advocat de professió i de gran cultura. Ell influí en gran part en la seva afició literària. D’altra banda, va gaudir d’una gran amistat amb el seu cosí Josep Yxart que el guià en la seva carrera literària.

Al 1868 marxà a Barcelona i es llicencià en dret tres anys després. A partir del 1873, va fixar-hi la seva residència. Treballà com a buròcrata, primer en la Diputació de Barcelona i, després, com a procurador dels tribunals.

Amb la influència del seu oncle i del seu cosí alhora que la lectura de Zola i de Galdós, Oller s’aventurà pel camí de la novel·la realista. Amb La Papallona (1882), obrí el camí a la novel·la catalana moderna.

A partir d’aquí, escriu L’Escanyapobres (1884), La Febre d’Or (1890-1892) i La Bogeria (1898), entre d’altres, en les quals retrata la societat catalana amb una finalitat crítica i didàctica.

A l’any 1906 publica la seva última novel·la, Pilar Prim, en la qual l’estudi psicològic del personatge es torna més intens.

La seva obra, a grans trets, pot ser classificada en dos àmbits: el realisme, a vegades proper al naturalisme, i el sentimentalisme moralista, provinent del romanticisme tardà. Fou la gran figura de la novel·la catalana del segle XIX. Va ser reconegut pels seus contemporanis tant dins de Catalunya com a l’estranger.

INFLUÈNCIA DE JOSEP YXART

Josep Yxart neix a Tarragona a l’any 1852. Fou crític literari i d’art, historiador, periodista, traductor, poeta i narrador. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona alhora que el seu cosí Narcís Oller.

Al 1877, a partir de la lectura de la Philosophie de l’art de Taine, decidí dedicar-se al conreu de les lletres professionalment i començà a escriure a La Renaixensa. A l’any següent, va anar a París amb el seu cosí Narcís i juts varen fer una crònica de l’Exposició Universal per La Renaixensa.

Tot i ser de formació romàntica, va apostar pel realisme que considerava que exigia el moment històric i perquè va creure que era la forma més idònia al caràcter dels catalans i a la seva llengua. Així fou com defensà el procediment naturalista.

Quan el naturalisme va decaure, Yxart, qui sempre estava al corrent de les innovacions europees, va posicionar-se a favor de la literatura russa sense abandonar el mètode de Zola.

dijous, 18 d’abril del 2013

PRESENTACIÓ

En aquest treball, volem analitzar l’empremta de l’eminent escriptor vallenc Narcís Oller i Moragas en la seva ciutat natal, ja que la seva presència no només marcà aquesta població sinó que representa un punt d’inflexió en tot el conjunt de la literatura catalana.

Primerament hem dut a terme una petita investigació sobre diversos aspectes de la població esmentada: empreses editorials, biblioteques, premis literaris, societats i rutes literàries, escriptors en exercici i del passat... En fer-ho, vam comprendre que Oller és la gran figura de la literatura a Valls i que hi havia causat un gran impacte. No només ja fou reconegut a la seva època, fet que no sempre es dóna entre els artistes, sinó que recentment s’ha creat una societat literària que porta el seu nom, entre d’altres exemples. Ja desenvoluparem aquesta qüestió en el cos del treball.

Al llarg del treball, estudiarem la figura d’aquest escriptor en relació als conceptes treballats en l’assignatura de "Literatura i Societat Catalanes": camp literari, contacte entre camp literari i societat, capital simbòlic, art compromès o art per art, etc., alhora que analitzarem la seva presència en el camp literari vallenc actual.

ÍNDEX DEL TREBALL