1. VIDA I OBRA DE NARCÍS OLLER I MORAGAS

Narcís Oller i Moragas va néixer a Valls a l’any 1846. Orfe de pare als dos anys, ell i la seva mare varen ser acollits per la família materna, una de les més importants de Valls. En aquest ambient benestant, Oller fou educat pel seu oncle, advocat de professió i de gran cultura. Ell influí en gran part en la seva afició literària. D’altra banda, va  gaudir d’una gran amistat amb el seu cosí Josep Yxart que el guià en la seva carrera literària.

Al 1868 marxà a Barcelona i es llicencià en dret tres anys després. A partir del 1873, va fixar-hi la seva residència. Treballà com a buròcrata, primer en la Diputació de Barcelona i, després, com a procurador dels tribunals.

Amb la influència del seu oncle i del seu cosí alhora que la lectura de Zola i de Galdós, Oller s’aventurà pel camí de la novel·la realista. Amb La Papallona (1882), obrí el camí a la novel·la catalana moderna.

A partir d’aquí, escriu L’Escanyapobres (1884), La Febre d’Or (1890-1892) i La Bogeria (1898), entre d’altres, en les quals retrata la societat catalana amb una finalitat crítica i didàctica.

A l’any 1906 publica la seva última novel·la, Pilar Prim, en la qual l’estudi psicològic del personatge es torna més intens.

La seva obra, a grans trets, pot ser classificada en dos àmbits: el realisme, a vegades proper al naturalisme, i el sentimentalisme moralista, provinent del romanticisme tardà. Fou la gran figura de la novel·la catalana del segle XIX. Va ser reconegut pels seus contemporanis tant dins de Catalunya com a l’estranger.

•  INFLUÈNCIA DE JOSEP YXART

  
  
  
  
  

Josep Yxart neix a Tarragona a l’any 1852. Fou crític literari i d’art, historiador, periodista, traductor, poeta i narrador. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona alhora que el seu cosí Narcís Oller.

Al 1877, a partir de la lectura de la Philosophie de l’art de Taine, decidí dedicar-se al conreu de les lletres professionalment i començà a escriure a La Renaixensa. A l’any següent, va anar a París amb el seu cosí Narcís i juts varen fer una crònica de l’Exposició Universal per La Renaixensa.

Tot i ser de formació romàntica, va apostar pel realisme que considerava que exigia el moment històric i perquè va creure que era la forma més idònia al caràcter dels catalans i a la seva llengua. Així fou com defensà el procediment naturalista.

Quan el naturalisme va decaure, Yxart, qui sempre estava al corrent de les innovacions europees, va posicionar-se a favor de la literatura russa sense abandonar el mètode de Zola.