Dins de cada ciutat existeix un camp artístic on hi ha tots els seus artistes. En aquest cas, ens centrem només en escriptors i poetes; per tant, estem parlant del camp literari. Cada escriptor pretén modificar d’alguna forma la seva posició dins del camp literari a través de les seves obres. Primerament, el poden fer entrar; quan ja hi està, li poden permetre ascendir-hi, ser famós, tenir influència dins del camp... Però si no ho aconsegueix mai tindrà un paper important en la societat tant dins com fora del camp.
El camp artístic o literari d’una ciutat no apareix de cop, es forma lentament al llarg dels anys i a través de les obres que van aportant-hi els seus artistes. La posició de cadascú a dins del camp depèn de molts factors: l’aportació que hi ha fet, la seva fama, les influències de la seva família, etc.
El camp artístic és un petit món contingut dins de la societat i que té un funcionament propi, unes regles pròpies establertes per les figures influents dins d'aquest.
Cada camp literari està format per diverses activitats, no només escriure, sinó que també publicar, crear empreses editorials, exercir la crítica, crear cercles de lectura o d’opinió, crear institucions literàries com acadèmies, crear premis literaris, rutes literàries... És a dir, un camp literari està format per tota aquella sèrie de fets que fan que la literatura tingui vida dins d’una ciutat.
El camp literari de Valls en l’actualitat està conformat per diversos aspectes. D’escriptors en exercici, en trobem bastants: Margarida Aritzeta, Gabriel Guasch, Lluís Figuerola, Claustre de Bofarull, Joan Guasch, entre altres. Trobem l’Institut d’Estudis Vallencs i el Centre de lectura de Valls com a centres culturals on es promou la literatura. D’empreses editorials, en trobem dues: Cossetània i Editorial Nadal. Hi ha la Biblioteca Popular de Valls, a part de les biblioteques d’entitats privades. Existeix la societat Narcís Oller que, entre altres gestions, organitza una ruta literària.
Narcís Oller va formar part del camp literari català, i més en concret del barceloní. Aquest li va permetre posar-se en contacte amb les obres europees més innovadores de l'època i gràcies a açò es va vincular cada cop més amb la institució dels Jocs Florals (un dels focus de producció de la literatura catalana).
Tots aquests exemples ens demostren què és el camp literari de Valls i que en aquesta població hi ha bastant activitat literària.
Per a entrar en un camp literari o artístic en general, no es demana cap títol professional, sinó que l’escriptor ha de ser reconegut per la resta de membres a través dels seus mèrits. En el cas de Narcís Oller, ell treballà com a buròcrata tota la seva vida alhora que, gràcies a la influència del seu tiet i del seu cosí, va tenir una afició literària que el va portar a escriure i a tenir una carrera literària. Va ser reconegut no només pels seus contemporanis catalans- en vida, va formar part de jurats en certàmens literaris, només un any després de la seva mort, el seu retrat va ser penjat a la Galeria de Vallencs Il·lustres-, sinó que la seva obra també va ser difosa a l’estranger, per exemple Zola va escriure el pròleg en la traducció al francès del seu llibre La Papallona.
Els artistes lluiten per donar-se a conèixer, per adquirir influència, perquè les seves obres siguin reconegudes, per a marcar modes... També busquen aconseguir una remuneració pel seu treball. D’altra banda, també volen opinar sobre qui és bo o no per a entrar al camp, tenir un paper important.
El camp literari es consolida com a estructura autònoma en el moment que hi ha un mercat de béns culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada