Per a que hi hagi un mercat de béns culturals hi ha d'haver una oferta i una demanda d'algun tipus de productes culturals (obres literàries, obres d'art, etc).
Aquest mercat consta de dos grups de persones vitals per a que funcione: els productors, en aquest cas serien els artistes, poetes, escriptors, etc; i els compradors o públic en general, ja que tota obra artística ha de tenir un públic per a jutjar-la.
El mercat de béns culturals genera una sèrie de capitals com ara el capital econòmic, el patrimoni que genera aquest tipus de camp artístic; el capital social, el renom que genera el nom de l'artista en la societat i de vegades té la capacitat de fer-lo canviar d'estatus social i per últim el capital simbòlic, és a dir, l'artista no aconsegueix capital econòmic però si influències, privilegis o títols.
No podem relacionar directament Narcís Oller amb cap mercat de béns culturals en concret, però sí que sabem que va estar en contacte en diferents escriptors de diferents indrets de la Península. Va mantenir una gran amistat amb els escriptors espanyols Galdós i Clarín, les quals van permetre que Oller augmentés el seu prestigi i li va donar renom. Aquests escriptors sí que estaven immersos dins de mercats de béns culturals i això, alguns cops, va ajudar de manera econòmica a l’escriptor vallenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada