dissabte, 20 d’abril del 2013

5. CAPITAL ECONÒMIC I CAPITAL SIMBÒLIC


Els escriptors poden disposar de certs recursos segons el seu origen. Hi ha qui té un patrimoni familiar, això li proporciona recursos econòmics i contactes socials. D’altra banda, qui prové d’un sector popular disposa d’un capital limitat per la feina a la qual es dedica i d’uns contactes socials segons el seu lloc de treball.
En el cas de Narcís Oller, la seva família materna era una de les més importants de Valls. Aquest ambient benestant li proporcionà una cultura literària i uns estudis universitaris.
 A meitats del segle XIX es donà la convivència de tres tipus d’art: l’art burgès, l’art social i l’art per art.
L'art burgès és aquell que ha nascut a les classes altes, que no ha hagut de passar etapes difícils perquè al trobar-se en una societat benestant ho ha tingut tot a l'abast. Aquest art reflecteix la subjectivitat de l'artista, sense mostrar el conflicte social que pot haver-hi o la lluita entre classes. L'art burgès proporciona beneficis materials o simbòlics, com pot ser l'accés a una acadèmia, millor posició en el camp, etc. Es reunien als salons.
L'art social, en canvi, és el que reflecteix la societat tal i com és, és un tipus d'art més realista. Aquest sol reflectir més la lluita entre classes i el sofriment de la majoria de la població. Vol tenir una funció política i social. Dins d'aquest grup podem trobar escriptors, periodistes, estudiants, pintors, etc. que s'oposen a l'ambient refinat dels salons burgesos, i la majoria no tenia ni influència ni capital. Es reunien en llocs bohemis, com els cafès.
Aquests dos tipus d'art no eren una professió a temps complet, mentre que l'art per art buscava ser-ho. Aquest busca fer-se un lloc, els artistes han de treballar a jornada completa, dedicats a l'art exclusivament i sense atendre a les peticions o exigències de la política o del pensament de la resta. Rebutja la vida burgesa però també està en contra de l'art útil, de l'art social.
L'art burgès és el que té el poder, l'art social és el compromès amb la societat i l'art per l'art es manté al marge de tot això.
Narcís Oller pertanyia a una família benestant de Valls i va estudiar dret a Barcelona, per tant no va tenir problemes. L'escriptor defenia la seua vida com la d'un senzill buròcrata. Era un home moderat i lliberal, dins de la burgesia. Llegia, entre d'altres, a Émile Zola que el va portar cap a una novel·la realista i naturalista.
Podem situar a Narcís Oller en l'art social, ja que les seves novel·les i també els petits relats tractaven de la societat real, els problemes que tenien. Criticava el model social de l'època, tot i que ell provenia d'una família burgesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada