2. REALISME, NATURALISME I COSTUMISME

• LA NOVEL·LA REALISTA

A la primera meitat del segle XIX, es produí a Europa un fet històric i social que marcà un abans i un després: l’ascens social i econòmic de la burgesia en detriment de l’aristocràcia. Ja que aquesta classe burgesa era la principal consumidora d’art i de literatura, els escriptors contemporanis van començar a escriure per a ells. Aquesta classe volia una literatura on es veiés reflectida la societat del moment, i la novel·la es convertí en el gènere idoni per a fer-ho.

Així fou com aparegué la novel·la realista, que busca retratar la realitat de l’època i mostrar els canvis històrics i socials del moment, però sense deixar de ser objectiva en cap moment: no es busca opinar, sinó retratar. Per a poder dur-ho a terme, s’han de deixar de banda l’idealisme, el sentimentalisme i l’emoció romàntics.

Com passa amb molts corrents artístics, la novel·la realista va arribar tard a Catalunya ja que els fenòmens que la marquen- la Revolució Industrial i l’ascensió burgesa- també foren tardans en relació a altres països d’Europa. Josep Yxart, Narcís Oller i Joan Sardà es varen encarregar de fer arribar aquest corrent al nostre país.

D’altra banda, l’única tradició novel·lística amb la que es comptava aquí era el costumisme.

• EL COSTUMISME

El costumisme és considerat l’origen de la novel·la realista a Catalunya. Per contra del Romanticisme, aquest corrent converteix la realitat en matèria literària. Es pretenia reproduir aspectes de la vida que l’avenç provocat per la industrialització estaven fent desaparèixer. Tot i això, es diferencia del Realisme perquè no fa una descripció objectiva de la realitat, sinó que es descriu una realitat tipificada, amb un punt de vista nostàlgic i amb una finalitat moralitzadora.

Tot i que els autors catalans van intentar passar del costumisme al realisme, no arriben al realisme dels autors europeus per diverses raons: a Catalunya no existia una base literària prou forta per a assolir-ho i l’única tradició literària amb la que comptaven era el costumisme, d’altra banda, molts d’aquests autors no eren professionals de l’escriptura i s’hi dedicaven com a activitat de lleure.

• EL NATURALISME CATALÀ

Émile Zola

El Naturalisme també és introduït a Catalunya per Josep Yxart i Joan Sardà sota la intenció d’europeïtzar i modernitzar la literatura catalana. Tot i això, el naturalisme català no accepta tots els aspectes ideològics del moviment: mai s’arribà a acceptar la visió determinista del món ja que es creu que la voluntat de l’home té algun paper, d’altra banda, tampoc es va acceptar totalment aquesta visió científica en la literatura que defensava Zola. Per tant, aquest naturalisme no va gaire més enllà que el Realisme anterior.  S’introdueixen més els elements estètics del moviment que no pas la seva ideologia en sí.

• NARCÍS OLLER EN LA NOVEL·LA REALISTA

Fou el seu cosí Josep Yxart qui li va permetre estar en contacte amb els corrents literaris europeus del seu temps. Tal com he comentat en l’apartat anterior “El naturalisme català”, Oller mai va acceptar l’aplicació del mètode científic, fet que no li feia tenir aquesta impassibilitat davant de la realitat.

Per ell, la novel·la no era observació i experimentació, sinó observació, sentiment i imaginació, per tant, la seva distància amb els personatges i els fets que narrava era més curta que en el cas dels naturalistes. El mateix Zola li criticà en el pròleg de La Papallona que s’emocionés davant dels seus personatges.

La importància de Narcís Oller en la literatura catalana rau en que s’ha considerat el primer autor català que introdueix els corrents literaris europeus de la seva època.