CONCLUSIONS

• La ciutat de Valls és una població molt activa a nivell literari. Té dues empreses editorials: Cossetània i Editorial Nadal, diverses societats i centres culturals tals com l'Institut d'Estudis Vallencs, el Centre de Lectura de Valls i la Societat Narcís Oller, la qual organitza la ruta literària Narcís Oller; a part de la Biblioteca Popular de Valls, té biblioteques d'entitats privades; premis literaris tals com el Premi Decàlia de Poesia...

Actualment hi ha molts escriptors en exercici, en aquesta ciutat. Alguns exemples en són Margarida Aritzeta, Lluís Figuerola, Biel Guasch,
 Claustre de Bofarull, Joan Guasch
, Sílvia Güell
, Miquel Jassans,
 Cèlia Marcos, Joan-Josep Miracle,
 Agnès Padró, Josep M. Pallàs, Roger Roig
, Núria Ventura
...

D’escriptors del passat destacats, n’hi ha Narcís Oller, Pere Català i Pic, Carles Cardó i Sanjoan, Pere Mialet, Ferran Casas i Indalici Castells, entre d’altres. 

• La figura de Narcís Oller va destacar molt dins del panorama literari català, per tant, té molta importància dins del camp literari vallenc.

Avui en dia és una icona de la literatura en aquesta ciutat. Aquest fet es pot comprovar en el fet que hagin batejat llocs tals com un carrer o un institut amb el seu nom, i també en la creació de la Societat Literària Narcís Oller que, entre d’altres coses, organitza la ruta literària Narcís Oller.

• Oller era un buròcrata que havia crescut en una família benestant. Aquest ambient va influir en la seva afició literària li va permetre desenvolupar una carrera com a escriptor paral·lelament al seu ofici d'advocat. 

• El seu cosí Josep Yxart va ser una figura decisiva en la trajectòria professional d'Oller. El va marcar en la seva decisió d'escriure en català i el va guiar en el corrent europeu del realisme. 

• La seva importància a nivell literari va consistir en ser el primer autor català que va introduir en la seva obra els corrents literaris europeus contemporanis a ell. Malgrat això, la seva novel·la realista no seguia estrictament la metodologia científica-objectiva d'Émile Zola (observació i experimentació; retratar la realitat sense mostrar-hi una opinió al respecte) sinó que el seu mètode consistia en observació, sentiment i imaginació, fet que l'apropava més als seus personatges alhora que l'apartava d'aquesta objectivitat total del realisme pur i dur.